S’ha de llegir. Sí, però on?

Un bareto

Com aneu de lectures, amics? Espero que la vida moderna, tan atrafegada i plena de desassossec, no us distregui del recte camí de la lectura. Ep! Lectura amb certa entitat. El papa nates d’en Jorge Bucay o el mentider d’en Pío Moa espero no puguin ésser contats entre els volums de la vostra biblioteca. Però no ens entretinguem amb tonteries. No vull fer cap comentari sobre quins llibres m’han agradat o els que vull llegir. El que us vull preguntar, de forma retòrica clar (perquè no em deixareu ni un missatge, oi?), és on llegiu. Sembla força xorra la pregunta, no? Però de preguntes més imbècils han sortits grans assajos.

A mi, personalment m’agrada llegir als bars. “Bars” potser és massa general així que deixem-ho en alguns bars. Suposo que això és deu a un cert exhibicionisme, intel·lectual espero. És una manera de proclamar els teus gustos, preferències, interessos polítics (per què no?), debilitats, patatim, patatam… Poder afirmar, sense massa dubte, que ets un tipus interessant. I que, en conseqüència, aprecies la coneixença de, en aquest cas, dones igualment interessant. O almenys que mostrin un interès afí per les lectures estratègicament exposades sobre la barra del bar. Pot semblar que tot això ho faig per lligar. D’acord, en part sí però només en part. Penso que és una manera de, en primer lloc, reclamar la possibilitat de sortir sol a prendre una copitxuela. Això per se ja té prou entitat per tractar-ho apart un altre dia. En segon lloc, i essent sincers, llegint a casa tancats no es pot ni conèixer a ningú ni es té la possibilitat d’entaular interessant i inesperades discussions sobre qualsevol tema referent a la nostra lectura o a altres temes. En certa manera podem considerar-ho com una introducció a la socialització a través d’un fet aparentment individualista.

Però quins llibres hem de “passejar”, com diuen que faig els meus amics, per incitar a la bella dama que asseguda al nostre costat fa curts xarrups al tallat i llegeix La Teta a dir-nos alguna cosa? Us deixo una llista dels llibres que m’agrada llegir, o estic llegint actualment, en companyia d’estranyes i un bon Lagavulin amb gel:

  • Libro del desasosiego, F. Pessoa
  • Escrits sobre Catalunya i Iberia, F. Pessoa
  • La hora del Diablo, F. Pessoa
  • La dejación de España, H. Bejar
  • Quina mena de gent som, Gaziel
  • El laberinto español, G. Brenan
  • Más allá de la nación, F.Domínguez García
  • Alguna cosa sobre els situacionistes i l’anarquia
  • Algun assaig sobre la futilesa de les vanguardes artístiques al llarg del segle XX

Alguna altre recomanació? Espero sabreu perdonar el biaix que el meu sobtat interès vers la política espanyola ha introduït a la llista.

Etiquetat , ,

6 thoughts on “S’ha de llegir. Sí, però on?

  1. Roselles ha dit:

    Jo contesto, per portar la contrària 🙂
    Llegeixo a qualsevol lloc, per això sempre porto un llibre a sobre. On més m’agrada és al sofà i a la banyera. Als bars aprofito per llegir el diari. Abans ho feia, de llegir llibres als bars, perquè m’agradava i potser també com a reclam (una xerrada, amistat, ligue, el que fos) però mai m’ha funcionat (dec ser molt lletja jajajajaja). Clar que jo tampoc m’acosto a un/a desconegut/da que llegeix un llibre conegut. Això si, me’l miro dissimuladament i amb curiositat. I evidentment no em passa en qualsevol que llegeix un llibre. Si és un Pessoa o algun llibre d’aquests que anomenes, pel nivell que requereix atrau la meva atenció, però tampoc en faria gaire cas perquè no és el tipus de literatura que m’atrau (de moment, mai se sap).
    Quan veig una persona amb un llibre sempre intento veure que llegeix. On és troben més lectors és a la platja. En una cafeteria, encara que sembli estrany, no en trobo gaires, de lectors.
    Salutacions.

  2. thabeat ha dit:

    Qui es el cabrón que diu que passejes llibres?

    Tots et llegim des que fas servir twitter, pq ets cool.

  3. Mike ha dit:

    Això d’anar al bar solano amb un bon scotch em recorda algú que publica setmanalment a La Vanguardia, crític d’un amic nostre ….
    Oju!

    :_D

  4. Guille ha dit:

    A l’hora de llegir, ho acostumo fer al llitet, a la nit, abans de clapar. Si m’hi poso, m’hi poso i se’m fan les tantes.
    Mai he estat capaç de llegir al metro.
    Als bars i establiments de pública concurrència llegeixo premsa, si de cas.

  5. Aurembiaix ha dit:

    Acostumo a llegir a casa, sola i al meu balancí de fusta corcat que encara, per sort, s’aguanta.
    Dels que llegeixen al bar sols…sovint penso que volen lligar justament amb la del costat que els ha semblat que està prou bona…obren un llibre de política espanyola (arfff!!!!), fent-se els in, xarrupen el seu whisky amb gel, lentament, i pensen que aviat la tindran al sac…pobrets…

    Remaleït Gaziel dels piiip!!!!

    Ja et passaré els diaris de Bobby Sands, més bon memorialista que Gaziel, sens dubte, aviam si t’apanyem una mica bandarra…;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: